viburnum tinus

ESPÈCIE: Viburnum tinus L.

FAMÍLIA: Caprifoliaceae

NOMS VULGARS:
català: marfull
castellano: durillo
français: laurier-tin
english: laurustinus
deutsch: lorbeer Schneeball

HÀBITAT: Màquies, garrigues, barrancades, terrenys pertorbats, alzinars

Vegetació de l’entorn: Quercus ilex, Smilax aspera, Ruscus aculeatus, Arbutus unedo, Erica arborea, Ulex parviflorus, Phillyrea angustifolia, Phillyrea latifolia, Piscacia lentiscus, Bupleurum fruticosum, Rhamnus alaternus, Osyris alba, Clematis flammula, Hedera helix
CV: Quercetum ilicis galloprovinciale
Altitud: 0-1200 ma.
Observat a: Riells del Fai, Sant Llorenç de Munt, Collserola, Vallespinosa, etc

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: nanofaneròfit

FLORACIÓ: XII-IV
Fructificació: VII-XI
Fruits: de forma el.lipsoïdal, de color blau negrós
Aromàtica
MIDA: 1-3 m.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Litoral i prelitoral de Catalunya, Prepirineus (Montsec), el Segrià, Terres de l’Ebre, nord de Mallorca
General: Mediterrània occidental (Mediterraneo-Macaronesia)

ESTATUS: Molt freqüent

MEDICINAL: NO

Propietats: Febrífug, laxant fort, purgant, diurètic, antisèptic, antirreumàtic

Indicacions: Febrades, grip, restrenyiment, enverinaments, hidropesía

Parts emprades: Fulles i fruits

Formes d’aplicació: Infusió, maceració

TOXICITAT: Moderada
És una planta molt tòxica, no pendre en cap cas. La ingestió dels fruits pot provocar gastroenteritis, vòmits i nàusees

ALTRES USOS: Molt emprada en jardineria

Anterior << --- >> Posterior