taraxacum officinale

ESPÈCIE: Taraxacum officinale Weber et Wiggers

SINÒNIMS: Taraxacum vulgare (Lam.) Schrank

FAMÍLIA: Asteraceae (Compostes)

NOMS VULGARS:
català: dent de lleó, pixallits
castellano: diente de león
français: dent-de-lion
english: dandelion
deutsch: gewöhnlicher Löwenzahn, Kuhblume

HÀBITAT: Prats una mica humits, vores de camins, clarianes de boscos, riberes
Vegetació de l’entorn: Ornithogalum umbellatum, Plantago major, Plantago media, Ranunculus ficaria, Scabiosa columbaria
CV: Plantaginetalia majoris
Altitud: 0-1900 ma.
Observada a: Gallecs, Banyoles, Sils, Ogassa, Collsacabra, etc

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: hemicriptòfit rosulat
FLORACIÓ: I-XI
MIDA: 5-40 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ DE LES LLAVORS: Pel vent (anemòcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: A tot Catalunya i les Illes
General: Europa, Àsia, Amèrica, cosmopolita

ESTATUS: Abundant

MEDICINAL: SÍ
Ús freqüent

Propietats: Diurètic, depuratiu, colerètic, protector hepàtic, estimulant digestiu, antiedematós, hipotensor, laxant, remineralitzant

Indicacions: Trastorns hepaticobiliars, hepatitis, càlculs biliars, hipertensió arterial, edemes, retenció de líquids, trastorns urinaris, cistitis, hiperuricèmia, gota, acné, grans, eccemes, foruncles.

Parts emprades: arrels i fulles

Formes d’aplicació: Decocció, extracte líquid, tintura, suc de la planta fresca

Combina bé amb: fumària, cua de cavall, genciana, boldo, vara d’or

COMESTIBLE: SÍ

Les fulles es prenen en amanides

Anterior << --- >> Posterior