tamus communis

ESPÈCIE: Tamus communis L.

FAMÍLIA: Dioscoreaceae

NOMS VULGARS:
català: gatmaimó
castellano: nueza negra
français: tamier
english: black bryony
deutsch: Schmerwurz

HÀBITAT: Matollars, vaguades, barrancades humides i obagues, marges de boscos i roquissars

Vegetació de l’entorn: Buxus sempervirens, Crataegus monogyna, Ruscus aculeatus, Ligustrum vulgare, Lonicera etrusca, Rosa canina, Bryonia cretica, Prunus spinosa, Melittis melisophyllum, Euphorbia characias

CV: Prunetalia spinosae
Observat a: Collsuspina, Centelles, Congost de Montrebei, Sadernes

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: geòfit bulbós enfiladís

FLORACIÓ: III-VI

Fructificació: VIII-X
MIDA: 1-8 m.

DISTRIBUCIÓ:
Local: Catalunya, dels Pirineus al Priorat, Els Ports, Serralada Prelitoral
General: Europa

MEDICINAL: SÍ-

Propietats: Astringent, antihemorràgic, analgèsic, hemostàtic, cicatritzant, antiinflamatori

Indicacions: Cops, contusions, hematomes, cremades, ferides, ciàtica.

Parts emprades: Arrel i fulles

Formes d’aplicació: Decocció per a rentats i banys locals, emplastes amb planta fresca

TOXICITAT: Molt alta

Precaucions: És una planta molt tòxica, especialmente l’arrel i els fruits. Rizoma i arrels contenen cristalls d’àcid oxàlic. La seva ingesta pot provocar cuïssor a la boca, dolor de ventre, insuficiència renal i paralisi muscular. Abstenir-se de recol.lectar

Anterior << --- >> Posterior