solanum dulcamara

ESPÈCIE: Solanum dulcamara L.

ETIMOLOGIA: dolça i amarga al mateix temps, en referència al seu gust

FAMÍLIA: Solanaceae

NOMS VULGARS:
català: dolçamara
castellano: dulcámara
français: douce-amére
english: bittersweet
deutsch: bittersüßer Nachtschatten

HÀBITAT: Riberes, jonqueres, canyissars, bardisses humides
Vegetació de l’entorn: Polygonum persicaria, Dorycnium rectum, Lythrum salicaria, Mentha aquatica, Lycopus europaeus, Phragmites australis, Typha latifolia, Rorippa sylvestris, Humulus lupulus, Symphytum tuberosum
Observada a: Sant Quirze de Safaja, Vall de Marfà, Cava de Cadí, Aiguamolls de l’Empordà
CV: Populetalia albae
Altitud: 0-1600 ma.

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTÍ-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: nanofaneròfit enfiladís

FLORACIÓ: VI-IX

Fructificació: VIII-XI

Fruits: baies esfèriques, carnoses, de color vermell viu quan són madures
MIDA: 30-200 cm.

DISTRIBUCIÓ:
Local: Del Rosselló al Priorat, Menorca i nord de Mallorca
General: Europa

MEDICINAL: SÍ
Sense ús
Propietats: Diurètica, laxant, antiinflamatòria, antisèptica, cicatritzant, homeopàtica.

Indicacions: Atacs de gota, infeccions urinàries, conjuntivitis, blefaritis, eccemes, ferides, nafres, urticàries, contractures musculars, usos homeopàtics

TOXICITAT: Alta

Precaucions: planta molt tòxica. La ingesta dels seus fruits pot provocar espasmes, vòmits, sequetat de boca i taquicàrdies. No recol.lectar

CURIOSITATS: Emprada antigament per les bruixes per intentar “volar”, com si fos un al.lucinògen

Anterior<<--->>Posterior