FAMÍLIA: Apiaceae (Umbel.líferes)

NOMS VULGARS:
català: api de cavall
castellano: apio caballar
français: macerón cultivé
english: alexanders
deutsch: Gelbdolde

HÀBITAT: Herbeis humits, jonqueres, vegetacio ruderal, marges
Vegetació de l’entorn: Fumaria capreolata, Hedera helix, Melilotus nepaolitana, Lonicera japonica, Geranium molle, Urtica dioica
AV: Urtico-Smyrnietum
Altitud: 0-600 m.
Observat a: Delta del Llobregat, Barcelona

FORMA VITAL: hemicriptòfit escapós
FLORACIÓ: II-VI
MIDA: 30-120 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Litoral català (del Rosselló al Baix Empordà, Maresme al Baix llobregat), i les Illes Balears
General: Mediterrània

MEDICINAL: SÍ
D’ús escàs
Propietats: Antidiarreic, diurètic, depuratiu, digestiu, aperitiu, antiespasmòdic, emenagog
Indicacions: Diarrees, disentería (tradic), manca de gana, indisposicions de ventre, dolors menstruals, menstruacions abundants, hemorràgies superficials
Parts emprades: Fulles, flors i arrels
Formes d’aplicació: Infusió, decocció, suc de la planta fresca

COMESTIBLE: SÍ
S’havia utilitzat com a condiment de cuina i les fulles s’han pres fresques en amanides i bullides en verdura