polygonum persicaria

ESPÈCIE: Polygonum persicaria L.

SINÒNIMS: Persicaria maculosa S.F. Gray

FAMÍLIA: Polygonaceae

NOMS VULGARS:
català: herba presseguera, presseguera vera
castellano: persicaria
français: persicaire
english: spotted persicaire
deutsch: floh Knöterich

HÀBITAT: Riberes de rius i rierols, canals i sèquies, prats anegats, embassaments
Vegetació de l’entorn: Cirsium monspessulanum, Lythrum salicaria, Vitis vinifera, Smilax aspera, Typha latifolia, Epilobium hirsutum, Chenopodium album, Veronica beccabunga, Solanum dulcamara, Mentha longifolia
AV: Polygono-Chenopodion
Altitud: 0-1500 ma.
Observada a: Riells del Fai, Vall de Marfà, Embassament de Boadella, Besalú, Alins

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: teròfit
FLORACIÓ: VII-X
Flors: inflorescència cilíndrica, flors blanques o rosa
MIDA: 10-80 cm.

DISTRIBUCIÓ:
Local: Present a tota Catalunya i Balears
General: Europa

ESTATUS: Molt freqüent

MEDICINAL: SÍ
Propietats: Astringent, antidiarreica, antihemorràgica, cicatritzant, vulnerària, antiinflamatòria, laxant, antiespasmòdica, protector hepàtic
Indicacions: Còlics, diarrees, hemorragies nasals, nafres, ferides de la pell, sangrats bucals, cremades, escaldades
Parts emprades: Parts aèrees i arrels
Formes d’aplicació: Decocció, infusió, cataplasmes amb la planta fresca

Anterior << --- >> Posterior