ESPÈCIE: Pistacia terebinthus L.
FAMÍLIA: Anacardiceae
NOMS VULGARS:
català: noguerola
castellano: cornicabra
français: térébinthe
english: terebinth
HÀBITAT: Garrigues, alzinars poc densos, matollars
Vegetació de l’entorn: Pistacia lentiscus, Arbutus unedo, Pinus halepensis, Quercus ilex, Rhamnus lycioides, Juniperus oxycedrus, Genista cinerea, Genista scorpius
AV: Quercion ilicis, Quercion pubescenti petraeae
Altitud: 50-1200 ma.
Observada a: Cingles del Bertí, Serra del Montgrí, Parc del Foix, els Ports, Serra de Mont-Roig, Vallespinosa
PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS
FORMA VITAL: macrofaneròfit
FLORACIÓ: V-VI
Flors: axil.lars, en panícules amples, flors de color vermellós
Fructificació: IX-X
Fruits: drupa esfèrica, de color vermell, després negra
MIDA: 1-5 m.
DISTRIBUCIÓ:
Local: Dels Prepirineus centrals (Pallars Jussà, Solsonès) al Maresme i les Terres de l’Ebre, i del Rosselló a la Selva i el Vallès
General: Mediterrània
ESTATUS: No rara
MEDICINAL: SÍ
Propietats: Astringent, antisèptica, citostàtica, antiespasmòdica, antirreumàtica
Indicacions: Trastorns renals, infeccions urinàries, dolors reumàtics, gota, neuràlgies, ciàtica, hemorràgies superficials, hemorràgies bucals
Parts emprades: Resina, fulles, agalles, arrels
Formes d’aplicació: Decocció, decocció en vi negre
CURIOSITATS: Les agalles es formen per la picadura del pulgó Pemphigus cornicularia
ALTRES USOS: La resina, coneguda com terebinta o trementina de Kios, s’usa en la fabricació de vernissos i pintures. Planta emprada en jardineria
Anterior << --- >> Posterior