pinus pinea

ESPÈCIE: Pinus pinea L.

FAMÍLIA: Pinaceae

NOMS VULGARS:
català: pi pinyer
castellano: pino piñonero
français: pin pignon
english: italian stone pine
deutsch: schirm Kiefer

HÀBITAT: Boscos amb alzina, garrigues, dunes fixades
Vegetació de l’entorn: Sarothamnus catalaunicus, Cistus albidus, Cistus monspeliensis, Quercus ilex, Quercus suber, Pistacia lentiscus, Spartium junceum, Rosmarinus officinalis
AV: Rosmarinetalia, Cistion
Altitud: 0-1000 ma.
Observada a: L’Ametlla del Vallès, Collserola, Palafolls, Tossa, La Garriga, Pals,...

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: macrofaneròfit perennifoli
FLORACIÓ: III-V
MIDA: 10-30 m.

DISTRIBUCIÓ:
Local: Del Rosselló i la Segarra a les Terres de l’Ebre, illes Balears
General: Mediterrània. Originari del Mediterrani oriental

ESTATUS: Abundant localment

COMESTIBLE: SÍ
Els pinyons són molt apreciats i es prenen crus, torrats i per repostería i en pastisseria (coques, turrons, panallets), s’incorporen també a amanides i guisos diversos i formen part de salses com ara el pesto d’alfàbrega

ALTRES USOS:. Les pinyes són emprades també per adornar i com a material per encendre la llar de foc

Anterior << --- >> Posterior