ESPÈCIE: Physalis alkekengi L.
FAMÍLIA: Solanaceae
NOMS VULGARS:
català: alquequengi
castellano: alquequenje
français: coqueret
english: winter cherry, japanese lantern
deutsch: Judenkirsche, Blasenkirsche
HÀBITAT: Clarianes de bosc, marges de boscos una mica humits, barrancs, boscos de ribera
Vegetació de l’entorn: Vicia sepium, Alliaria petiolata, Arctium minus, Populus alba, Salix alba
AV: Alliarion
Altitud: 100-1000 ma.
Observada a: Tavèrnoles, Lles de Cerdanya
FORMA VITAL: hemicriptòfit escapós
FLORACIÓ: V-X
Flors: pendulars, solitàries, corol.la de color blanc brut
Fructificació: VIII-XI
Fruits: Baia de color taronja, carnosa, embolicada en un calze fructífer color palla ataronjat
MIDA: 20-60 cm.
DISTRIBUCIÓ:
Local: Del Vallespir i la Garrotxa al Vallés i l’Osona. Plantat en jardins i horts
General: Europa
ESTATUS: Rara
MEDICINAL: SÍ
Propietats: Aperitiu, digestiu, tònic, vitamínic, diurètic uricosòric, laxant
Indicacions: Pedres al ronyó, reumatismes, gota, afeccions genitourinàries, edemes, retenció de líquids, restrenyiment, debilitat, convalecència
Parts emprades: Fruits immadurs, llavors
Formes d’aplicació: En pols, decocció, xarop, tintura, usos homeopàtics
COMESTIBLE: SÍ
Els fruits són comestibles. Es mengen quan encara no són del tot madurs, i hom fa amb ells sucs, confitures i melmelades
Precaucions: Evitar els fruits si encara són verds, poden ser tòxics
Anterior << --- >> Posterior