peganum harmala

ESPÈCIE: Peganum harmala L.

FAMÍLIA: Zigophyllaceae

NOMS VULGARS:
català: harmala
castellano: alharma, harmal, ruda siria
français: harmel
english: syrian rue

HÀBITAT: Erms salabrosos, vegetació ruderal en indrets secs o
àrids, matollars oberts, espartars
Vegetació de l’entorn: Salsola kali, Xanthium echinatum,
Xanthium spinosum, Salsola soda, Rhamnus lycioides, Artemisia herba-alba, Helianthemum squamatum, Malva trifida, Retama sphaerocarpa, Atriplex halimus
AV: Rhamno-Cocciferetum
Altitud: 0-300 ma.
Observada a: Aiguabarreig del Segre, Mequinensa, Serreta Negra, Monegros

FORMA VITAL: camèfit sufruticós
FLORACIÓ: IV-VI
Flors: blanquinoses, solitàries
Fructificació: VIII-X
Fruits: en càpsula globulosa, tripartita, amb estípula erecte

DISTRIBUCIÓ:
Local: Vall de l’Ebre, de l’Urgell al Montsià
General: Mediterrània occidental, Àfrica sahariana, Àsia Occidental

ESTATUS: No rara

MEDICINAL: SÍ
Propietats: Narcòtica, estupefacient, al.lucinògena, oftàlmica, diurètica, parasiticida, vermífuga
Indicacions: Reumatismes, puces, pugons
Parts emprades: Llavors, fulles, arrels
Formes d’aplicació: Infusió, locions, xampú

TOXICITAT: Alta
És una planta molt tòxica. A dosis elevades pot produir al.lucinacions, vòmits i desequilibris nerviosos. Al Marroc s’ha fumat per aconseguir tenir visions, i s’ha emprat en rituals de bruxeria

Anterior << --- >> Posterior