leuzea conifera

ESPÈCIE: Leuzea conifera (L.) DC. in Lamk

SINÒNIMS: Centaurea conifera L.

ETIMOLOGIA: Leuzea, gènere dedicat al naturalista francès dels segles XVIII i XIX Joseph Philippe François Deleuze

FAMÍLIA: Asteraceae (Compostes)

NOMS VULGARS:
català: pinya de sant Joan
castellano: cuchara de pastor
français: pomme de pin
english: leuzia, pine-cone thistle
deutsch: zapfenkopf

HÀBITAT: Clarianes de boscos, prats secs i pedregosos, terrenys rocosos, brolles obertes, timonedes
Vegetació de l’entorn: Thymus vulgaris, Satureja montana, Prunella grandiflora, Rosmarinus officinalis, Carduus nigrescens, Carduncellus monspeliensium, Coris monspeliensis, Dorycnium pentaphyllum, Genista hispanica, Polygala calcarea
CV: Rosmarinetalia
Altitud: 0-1300 ma.
Observada a: Collsuspina, Sant Llorenç de Munt, Sierra de Guara

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: hemicriptòfit escapós
FLORACIÓ: VI-VIII
Flors: En capítols, involucre ovoide, corol.la purpúria o blanquinosa

DISTRIBUCIÓ:
Local: Tot Catalunya i Balears, llevat dels cims pirinencs
General: Mediterrània occidental

MEDICINAL: SÍ
Propietats: Digestiva, aperitiva, astringent, antihemorroidal, cicatritzant, vulnerària, antiodontàlgica
Indicacions: Atipaments, manca de gana, indigestions, hemorroides, varius, sangrat nasal, ferides, mal de queixals, inflamacions bucals, irritació de gola
Parts emprades: Capítols florals
Formes d’aplicació: Decocció, decocció per banys, rentats, bafs de la infusió. Olis

Anterior<<---->>Posterior