inula viscosa

ESPÈCIE: Inula viscosa (L.) Ait.

SINÒNIMS: Dittrichia viscosa (L.) Greuter

FAMÍLIA: Asteraceae (Compostes)

NOMS VULGARS:
català: olivarda
castellano: olivarda
français: inule visqueuse

HÀBITAT: Descampats, prats secs, marges de camins i sembrats, marges de garrigues, talussos, horts
Vegetació de l’entorn: Antirrhinum barrelieri, Fumaria officinalis, Verbascum sinuatum, Alyssum maritimum, Coris monspeliensis, Viburnum tinus, Centranthus ruber, Oryzopsis milliacea, Echium vulgare
Altitud: 0-500 ma.
AV: Bromo-Oryzopsion
Observada a: Mòra d’Ebre, Collserola, Montseny, Sant Quirze del Vallès, delta del Llobregat...

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTÍ-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: hemicriptòfit escapós
FLORACIÓ: IX-XI
MIDA: 40-100 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ DE LES LLAVORS: Pel vent (anemòcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Del Rosselló i l’Osona a les Terres de l’Ebre, les Illes
General: Mediterrània

MEDICINAL: SÍ
Propietats: Diurètica, antiinflamatòria, antirreumàtica, depurativa, vulnerària
Indicacions: Trastorns urinaris, cistitis, retenció de líquids, reumatismes, ferides, cremades, nafres, mossegades de serp (tradic.), paludisme (tradic)
Parts emprades: Sumitats florides, fulles, arrels
Formes d’aplicació: Infusio, decocció, decocció per rentats i banys parcials

Anterior<<---->>Posterior