ESPÈCIE: Hyssopus officinalis L.
Família: Lamiaceae (Labiades)
NOMS VULGARS:
català: hisop
castellano: hisopo
français: hysope officinal
english: hyssop
HÀBITAT: Marges de caminas, pastures seques, clarianes de boscos
Vegetació de l’entorn: Odontites luteus, Cephalaria leucantha, Lavandula latifolia, Buxus sempervirens, Artemisia alba, Satureja montana, Solidago virgaurea, Thymus vulgaris
CV: Xerobromion
Altitud: 800-1500 ma.
Observat a: Coll de Nargó, Serra de Carreu, Bagà, Bellver de Cerdanya
FORMA VITAL: hemicriptòfit
FLORACIÓ: VIII-X
AROMÀTICA
MIDA: 20-60 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISTRIBUCIÓ
Local: Pirineus i Prepirineus (del Pallars Jussà al Ripollès)
General: Europa mediterrània i oriental
MEDICINAL: SÍ
Propietats: Expectorant, antitussígen, antisèptic, antiespasmòdic, astringent, aperitiu, digestiu, carminatiu, diurètic
Indicacions: Bronquitis, atacs d’asma, alèrgies respiratòries, rinitis, sinusitis, grip, refredats, manca de gana, dispèpsies, gasos, flatulències, hipertensió arterial, ferides, cremades
Parts emprades: Sumitats florides
Formes d’aplicació: Infusió, xarop, tintura, extracte líquid, càpsules, supositoris, infusió per aplicar en forma de rentats, banys i amb compreses, oleat d’hisop, oli essencial
Precaucions: No pendre l’oli esssencial per via oral. I aplicat sobre la pell, l’oli essencial pot provocar irritació i reaccions alèrgiques
ALTRES USOS: Molt apreciada en jardineria com a planta aromàtica