SINÒNIMS: Fraxinus grandiflora Senn., F. longicarpa Senn.

FAMÍLIA: Oleaceae

NOMS VULGARS:
català: freixe de fulla gran
castellano: fresno de Vizcaya
français: grand frene
english: mountain ash
deutsch: gewöhnliche Esche

HÀBITAT: Boscos caducifolis humits, marges de prats i pastures, riberes
Vegetació de l’entorn: Pteridium aquilinum, Alnus glutinosa, Genista purgans, Ulmus glabra, Prunus avium, Betula pendula, Fagus sylvatica, Pinus sylvestris, Corylus avellana, Lonicera xylosteum, Populus tremula, Acer opalus, Calluna vulgaris
AV: Alno-Padion, Querco-Fagetea
Observada a: Ulià, Coll d’Ares, Pardines, Serra de Catllaràs, Montseny

FORMA VITAL: macrofaneròfit caducifoli
FLORACIÓ: IV-V
MIDA: 10-40 m.
POL.LINITZACIÓ: Pel vent (anemògama)
DISPERSIÓ DE LES LLAVORS: Pel vent (anemòcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Pirineus, Prepirineus, Garrotxa, Guilleries, Montseny
General: Europa

MEDICINAL: SÍ
D’ús freqüent
Propietats: Diurètic uricosúric, antiedematós, antirreumàtic, antiinflamatori, analgèsic, tònic venós, vasoprotector, sudorífic, cicatritzant
Indicacions: Dolors reumàtics, gota, hiperuricèmia, hipertensió arterial, edemes, retenció de líquids, afeccions genitourinàries, cistitis, varius, hemorroides, refredats, grip, dolors musculars, migranya, lumbàlgies, ferides, nafres
Parts emprades: fulles (foliols), escorça
Formes d’aplicació: Infusió, decoccio, tintura, pomades, inhalacions

ALTRES USOS: La fusta, molt apreciada per la seva elasticitat, s’ha emprat per a la fabricació d’estris agrícoles i domèstics, esquís, bastons, escales de mà i eines diverses