ficus carica

ESPÈCIE: Ficus carica L.

FAMÍLIA: Moraceae

NOMS VULGARS:
català: figuera
castellano: higuera
français: figuier
english: fig tree
deutsch: Feigenbaum

HÀBITAT: Subespontani en marges d’horts i vorada de masies i barrancades, riberes
Observada a: La Garriga, Ametlla del Vallès, Mòra d’Ebre, Miravet...

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTÍ-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: macrofaneròfit caducifoli
FLORACIÓ: II-VII
Fructificació: (IV-V) VIII-X
MIDA: 5-10 m.
POL.LINITZACIÓ: Per insectes (entomògama) (himenòpters)

DISTRIBUCIÓ:
Local: A tota Catalunya i les Illes, llevat dels Pirineus centrals. Probablement originària de la Mediterrània oriental
General: Mediterrània

MEDICINAL: SÍ

Propietats: Vitamínic, energètic, laxant, demulcent, digestiu, antiinflamatori, expectorant, antiberrucós

Indicacions: Anèmies, debilitat, estrés físic, restrenyiment, bronquitis, laringitis, irritació gàstrica, cremades, escaldades, eccemes, berrugues, gingivitis, faringitis.

Parts emprades: Fruits i el latex

Formes d’aplicació: Alimentacio, decoccio, làtex fresc directament per ús tòpic

COMESTIBLE: SÍ

Les figues i breves es prenen de postre o bé s’integren a amanides i a diferents guisats. Hom prepara amb elles sucs, melmelades, pastissos, gelats i licors. Les figues desecades es prenen també de postre, amb licor i en reposteria

Anterior << ---- >> Posterior

A B C D E F G H I J K L M N O P R S T U V W X Y Z