ESPÈCIE: Erigeron alpinus L.
FAMÍLIA: Asteraceae (Compostes)
NOMS VULGARS:
català: erígeron alpí
castellano: erigerón alpino
français: vergerette des Alps
english: alpine fleabane
deutsch: alpen Berufkraut
HÀBITAT: Prats alpins, pastures, pedruscall, fisures de les roques
Vegetació de l’entorn: Leucanthemopsis alpina, Dryas octopetala, Iberis sempervirens, Sesleria coerulea, Ranunculus pyraeneus, Primula integrifolia, Aster alpinus, Oxytropis campestris, Anthyllis montana
AV: Seslerietalia coeruleae, Juncetea trifidi
Altitud: 1600-2800 ma.
Observat a: Ull de Ter, Serra d’Ensija, Coll de Toses
FORMA VITAL: hemicriptòfit escapós
FLORACIÓ: VII-VIII
Color de les flors: groc, amb lígules lilacines i flors filiformes entremig
MIDA: 5-30 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama), autògama
DISPERSIÓ LLAVORS: Pel vent (anemòcora)
DISTRIBUCIÓ:
Local: Pirineus (de la Val d’Aran a l’Alt Empordà)
General: Muntanyes de l’Europa mediterrània, alpina i central
(C) Jordi Cebrián, Barcelona, 2011. Tots els drets reservats