SINÒNIMS: Epilobium spicatum Lamk., Chamaenerion angustifolium (L.) Scop.

NOMS VULGARS:
català: epilobi
castellano: epilobio
français: epilobe
english: fireweed, rosebay willowherb
deutsch: schmalblättriges Weidenröschen

HÀBITAT: Clarianes de bosc, com de pi roig i pi negre, talussos, terrenys de muntanya afectats d’allaus, incendis forestals o per alteracions humanes, riberes de torrenteres
Vegetació de l’entorn: Pinus uncinata, Pinus sylvestris, Aconitum pyrenaicum, Adesnostyles alliarae, Peucedanum ostruthium, Heracleum sphondylium, Verbascum thapsus, Rubus idaeus, Valeriana officinalis, Hypericum maculatum
AV: Epilobion angustifolii
Altitud: 900-2400 ma.
Observada a: Vall d’Eina, Castellbó, Serra del Cadí, Vall de Galba, Andorra, Rasos de Peguera, etc

FORMA VITAL: hemicriptòfit escapós
FLORACIÓ: VI-VIII
MIDA: 50-150 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ LLAVORS: Pel vent (anemòcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Pirineus (De la Val d’Aran a l’Alt Ripollès), Montseny, Guilleries
General: Europa

MEDICINAL: SÍ
Molt poc emprada en fitoteràpia. Substituida per E. parviflorum
Propietats: Antiinflamatori, astringent, antisèptic urinari, antiprostàtic, cicatritzant
Indicacions: Hiperplasia prostàtica, incontinència urinària, cistitis, faringitis, laringitis, grip, ferides, dermatitis, grans
Parts emprades: Sumitats florides
Combina bé amb: sabal, llavors de carbassa, boixerola