dipsacus fullonum

ESPÈCIE: Dipsacus fullonum L.

SINÒNIMS: Dipsacus sylvaticus Miller

FAMÍLIA: Dipsacaceae

NOMS VULGARS:
català: cardot, escardot
castellano: cardencha
français: cabaret des oiseaux
english: teasel
deutsch: wilde Karde

HÀBITAT: Herbeis poc humits, marges de camins, prats i descampats, riberes
Vegetació de l’entorn: Convolvulus arvensis, Calystegia sepium, Urtica dioica, Epilobium hirsutum, Arctium minus, Carex pendula, Acanthum molle, Silybum marianum, Cirsium eriophorum, Origanum vulgare, Plantago media
AV: Dipsaco-Cirsietum criniti, Silybo-Urticion
Altitud: 0-1700 ma.
Observada a: Vall de Marfà, Cingles del Bertí, Planoles, Collserola, Collsacabra...

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTÍ-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: hemicriptòfit

FLORACIÓ: VII-IX
Color de les flors: rosa
MIDA: 100-250 cm.

POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama), autògama
DISPERSIÓ LLARVORS: Pel vent (anemòcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Tota Catalunya

General: Europa, nord d’Àfrica

MEDICINAL: SÍ

Propietats: Diurètica, diaforètica, aperitiva, colagoga, antiberrucosa

Indicacions: Dolors reumàtics, edemes, icterícia, obstrucció hepàtica, manca de gana, berrugues

Parts emprades: Arrels

Formes d’aplicació: Decocció, pols

Anterior << ---- >> Posterior

A B C D E F G H I J K L M N O P R S T U V W X Y Z