datura stramonium

ALOCT

ESPÈCIE: Datura stramonium L.

FAMÍLIA: Solanaceae

NOMS VULGARS:
català: estramoni
castellano: estramonio, higuera loca
français: stramoine
english: thorn apple
deutsch: gewöhnlicher Stechapfel

HÀBITAT: Descampats, solars abandonats, vegetació ruderal, marges de víes fèrrees i camins, riberes
Vegetació de l’entorn: Solanum nigrum, Parietaria officinalis, Capsella bursa-pastoris, Aster pilosus, Artemisia verlotiorum
Observada a: L’Ametlla del Vallès, Sant Feliu de Pallerols, Montanisell

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: teròfit escapós

FLORACIÓ: VIII-XI
Fructificació: IX-XII
MIDA: 40-150 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)

DISTRIBUCIÓ:
Local: De l’Alt Empordà i els Prepirineus a l’Ebre, present a la serralada Prelitoral

General: Mediterrània, nord d’Àfrica. Originària de l’Amèrica tropical

MEDICINAL: NO

Propietats: Parasimpaticolític, anticolinèrgic, antiespasmòdic, antiasmàtic, analgèsic, sedant

Indicacions: Atacs d’asma

Parts emprades: Les fulles

Formes d’aplicació: Fulla seca per fumar, infusió

TOXICITAT: Molt alta

Precaucions: Planta molt tòxica a causa dels alcaloids que conté. Un consum, ja a petites dosis, pot provocar sequetat de boca, inquietuts, mareig, desorientació, visió borrosa i fins tot al.lucinacions. Intoxicacions severes amb aquesta planta poden produïr una depresió progresiva del sistema nerviós i coma. No pendre en cap cas. S’havia indicat per tractar la tos espasmòdica i l’asma. L’estramoni es fuma com a droga al.lucinògena i provoca sovint deliri i a dosis altes pot derivar en pèrdua de consciència i coma

Anterior << ---- >> Posterior

A B C D E F G H I J K L M N O P R S T U V W X Y Z