buxus sempervirens

ESPÈCIE: Buxus sempervirens L.

FAMÍLIA: Buxaceae

NOMS VULGARS:
català: boix

castellà: boj

français: buis
english: box

deutsch: Buchs

HÀBITAT: Clarianes de boscos (rouredes, fagedes), landes, matollars, de vegades dominant

Vegetació de l’entorn: Corylus avellana, Quercus humilis, Fagus sylvatica, Pinus sylvestris, Pinus nigra, Pistacia lentiscus, Juniperus communis, Helleborus viridis, Helleborus foetidus, Ilex aquifolium, Lonicera xylosteum, Lonicera alpigena, Primula acaulis, Primula veris, Hepatica nobilis
AV: Quercion pubescentis-petraeae, Querco-Fagetea
Altitud: 400-1900 ma.
Observat a: Sauva Negra, Ogassa, Serra de Busa, Serra de Picancel, Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Moixeró, Vallespinosa

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: macrofaneròfit
FLORACIÓ: III-IV
Flors: de color groc verdós, agrupades en glomèruls axil.lars
MIDA: 1-5 m.
POL.LINITZACIÓ: Pel vent (anemògama)
DISPERSIÓ LLAVORS: Per animals (zoòcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Dels Pirineus als Ports
General: Europa mediterrània

MEDICINAL: SÍ
Propietats: Febrífug, sudorífic, tònic cardiac, antisèptic, antirreumàtic, laxant, purgant
Indicacions: Febrades, grip, reumatismes, restrenyiment, enverinaments, caiguda del cabell, dermatitis seborreica, ferides, nafres
Parts emprades: Fulles, escorça de les arrels
Formes d’aplicació: Maceració, decocció, infusió, tintura, extracte fluid, decocció per locions, xampús

TOXICITAT: Moderada
Precaucions: És una planta tòxica, que pot provocar irritació gàstrica, s’ha de pendre amb les degudes precaucions

ALTRES USOS: La fusta del boix s’ha emprat al Pirineu per a la fabricació d’estris de cuina (culleres, forquilles) i per fer eines agrícoles

Anterior << --- >> Posterior

A B C D E F G H I J K L M N O P R S T U V W X Y Z