FAMÍLIA: Apiaceae (Umbel.líferes)

NOMS VULGARS:
català: astrància major
castellano: astrancia mayor
français: grande astrance
english: great masterwort
deutsch: große Sterndolde

HÀBITAT: Riberes, marges de boscos humits, fagedes, prats humits
Vegetació de l’entorn: Heracleum sphondyllum, Pimpinella saxifraga, Caltha palustris, Betonica officinalis, Angelica sylvestris, Euphrasia stricta, Succisa pratensis, Corylus avellana, Fagus sylvatica, Knautia sylvatica, Circaea lutetiana, Geranium robertianum, Helleborus viridis, Euphorbia amygdaloides, Hepatica nobilis, Lathyrus pratensis
AV: Hepatico-Coryletum, Querco-Fagetea
Altitud: 800-2600 ma.
Observada a: Vall de la Llosa, Vall d’Eina, Collfred, Son del Pi, Vall de Molleres

FORMA VITAL: hemicriptòfit escapós
FLORACIÓ: VII-IX
Color de les flors: blanc
MIDA: 20-100 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ LLAVORS: Pels animals (zoòcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Pirineus (de la Val d’Aran a l’Alt Ripollès)
General: Europa alpina i central                                              

MEDICINAL: SÍ
Propietats: Laxant, purgant, diurètica
Indicacions: Hidropesía, retenció de líquids, enverinaments
Parts emprades: Arrel i rizoma
Formes d’aplicació: Decocció, pols