ESPÈCIE: Aristolochia rotunda L.
FAMÍLIA: Aristolochiaceae
NOMS VULGARS:
català: aristolòquia rodona
castellano: aristoloquia redonda
français: aristolochie arrondie
english: round-rooted birthwort
deutsch: rundknollige Osterluzei
HÀBITAT: Boscos de ribera, canyissars, alberedes, jonqueres,
sèquies
Vegetació de l’entorn: Populus alba, Phragmites australis,
Iris pseudacorus, Lamium amplexicaule, Equisetum arvense,
Gladiolus italicus, Ranunculus sp.
AV: Lamio-Alnetum
Altitud: 0-500 ma.
Observada a: Sant Feliu de Boada
FORMA VITAL: geòfit bulbós
FLORACIÓ: IV-VI
Color de les flors: groguenques, amb llengüeta bruna
MIDA: 20-60 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ LLAVORS: Per la gravetat (baròcora)
DISTRIBUCIÓ:
Local: Litoral i prelitoral català, del Rosselló al Maresme, Menorca
General: Europa mediterrània
MEDICINAL: Sí
Propietats: Vermífuga, antitussígena, febrífuga, analgèsica, diurètica, emenagoga, vulnerària, cicatritzant
Indicacions: Paràsits intestinals, atacs de tos, congestió respiratòria, menstruacions doloroses, úlceres a la pell, foruncles, eccemes, mossegades de serp (tradicional)
Parts emprades: Arrels
Formes d’aplicació: Decocció, tintura, pomades i cremes
TOXICITAT: Alta
Precaucions: És una planta molt tòxica, conté àcid aristolòchic. Pot produir greus intoxicacions, amb irritació de les mucoses gàstriques, i a dosis altes, danys renals de certa importància. No ingerir de cap manera. Limitat només a ús extern i amb control mèdic
CURIOSITATS: El fum produït per la crema de les llavors d’aquesta i altres espècies d’aristolòquies es deia que servia per tranquilitzar els epilèptics i els endimoniats